Què és aquest reportatge? D'on surt?
Quina és la seva finalitat? Qui l'ha escrit?
PROJECTE
Aquest reportatge és el resultat del Treball de Fi de Grau de l'Helena Perelló, per la carrera de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Inicialment va ser plantejat com una qüestió molt oberta, en la qual molts camins diversos eren possibles de seguir. L'autora estava interessada en la convivència dels moviments socials amb el sistema capitalista. També, com el capitalisme molts cops es fa seus aquests moviments socials, i els comercialitza o mercantilitza. L'ecologia, l'animalisme i o l'antiracisme eren opcions possibles. Però, finalment, el feminisme va ser l'escollit. És el que l'autora coneix i practica més, i el que està més al punt de mira, socialment.
La finalitat d'aquest reportatge, doncs, és reflexionar sobre com el feminisme conviu amb el sistema capitalisme, el qual està molt vehiculat al patriarcat. Si, com diu Mª Ángeles Cabré, "el capitalisme i el patriarcat són cosins": per què el capitalisme permet que el feminisme, que pretén l'eliminació de les estructures patriarcals, s'hi desenvolupi? Perquè el mercantilitza. Fa diners a partir de representar el feminisme de manera, sovint, dubtosament lícita. El que cerca aquest reportatge és donar claus per entendre aquest fenomen i, si es considera adequat, combatre'l.
Helena Perelló ha estudiat Periodisme a la UAB. Va néixer el 1997 a Sabadell i, des de petita, ha incorporat la música, la literatura i la fotografia a la seva vida. En el camp del periodisme, s'interessa especialment pel periodisme literari, el fotoperiodisme i el periodisme documental. Ha col·laborat amb els següents mitjans: La Tornada, La Mira, TOT Rubí, Free World Media, Ràdio Santa Perpètua i UAB Campus Mèdia.
Gràcies
Vull donar les gràcies a tothom qui m’ha ajudat a construir aquest Treball de Fi de Grau. No podria haver fet aquest reportatge - amb tota la documentació, tots els exemples, totes les fotografies i entrevistes que en formen part - si no fos per l’ajuda de diverses persones.
Per començar, vull donar les gràcies a la Rosa Oliva, qui m’ha tutoritzat el treball i m’ha acompanyat en tot el procés de realització del mateix. Ella m’ha ajudat a orientar la recerca i la redacció del treball, però sobretot a no perdre el fil del que estava fent, a prioritzar i a entendre quin era el pas següent en cada moment.
A les sis persones que he entrevistat. Els seus arguments, les seves vivències, els seus punts de vista sobre el tema són la base del reportatge. Si no fos per aquesta gent, jo no m’hauria arribat a qüestionar tots aquests aspectes i no hauria pogut arribar a comprendre el tema en la seva totalitat. Gràcies, Lluís Carrasco, Angela Anessi, Ame Soler, Núria Balada, Jordi Veciana i Mª Ángeles Cabré. Gràcies per l’estona que m’heu dedicat, pel bon tracte i per les ganes de col·laborar.
Gràcies també a les noies que m’han fet de models, perquè un reportatge tan visual com aquest no es podia fer bé sense elles. Gràcies per voler ajudar-me i tenir paciència amb mi. I a les qui volíeu formar part de la galeria, malgrat no haguem tingut temps, finalment, de trobar-nos. Us ho agraeixo, Andrea, Mireia, Nura, Mariana, Helena, Aina, Noemí, Inés, Maria i Unai.
A qui m’ha parlat d’empreses, lectures o persones que em podien interessar i m’ha donat un cop de mà en el plantejament del reportatge. Gràcies, en aquest sentit, companyes del grup Tirabol i Isabel Muntané.
A tothom qui bonament m’ha passat captures de pantalla, presents a la pàgina web, de promocions que es varen fer amb motiu del Dia de la Dona.
A la meva família i als meus amics i, especialment, al Ricardo, qui m’ha animat en moments durs, ha celebrat amb mi els moments més alegres i m’ha donat més que un cop de mà sempre que ho he necessitat.
Moltes gràcies a tots. Sense vosaltres, aquestes pàgines serien molt diferents.