Feminisme en venda

Jordi Veciana és gironí. Té 35 anys. Amb uns texans, una samarreta i una barba fosca, es mou per la ciutat com qui camina per casa. De fet, mentre parlem, més d’una persona s’atura a saludar-lo i donar-li conversa. Ell és l’encarregat de la discoteca Tsarau, de la sala Platea. Potser tants el coneixen perquè ha passat els darrers 15 anys de la seva vida dedicant-se al món de la nit. Ara en fa 4 que és el responsable de Tsarau, la festa universitària que té lloc a la sala Platea cada dimecres i dijous a la nit. Segons explica, “la discoteca fa 28 anys que està oberta i és la més oberta a nivell cultural i a nivell social que hi ha a Girona”. Amb orgull, comenta que a Platea es vol oferir una festa autèntica, “on hi hagi diversió”. Es vol tornar a la festa tal com era fa uns anys. “No sorties ni a lligar, sorties a ballar i divertir-te. I el que he volgut és conservar això”.

Tsarau té lloc en un espai completament privilegiat. La sala Platea està situada on hi havia l’antic teatre de Girona. La pista de ball es troba en l’escenari. Les parets de la sala conserven les pintures originals. I les velles cortines vermelles, encara pengen, rere la barra. La discoteca ha funcionat sense problemes fins a l’actualitat, omplint cada nit i amb un rèdit molt positiu, tant econòmicament com pel que fa a la satisfacció personal. Però el passat 8 de març va tenir certs problemes.

Com s’havia fet durant els 15 anys anteriors, amb motiu del Dia de la Dona, es va oferir entrada gratuïta a les dones. Segons Veciana, moltes altres discoteques ho van fer, però van retirar els cartells quan grups feministes ho van demanar. Els cartells de Tsarau es van mantenir, perquè Veciana no considerava que estigués fent res dolent: “És una cosa que jo faig pel Dia de la dona, pel Dia de l’home... Quan és el dia del treballador, tothom entra gratis. Quan és l'orgull friki, qui ve disfressat entra gratis. No es tracta d'un producte, es tracta d'una celebració. A més, les dones que volguessin podien pagar entrada”. Però la proposta va ser rebuda molt negativament per alguns grups feministes, que van respondre amb vandalisme.

Veciana assegura que li ha sabut molt greu el que ha passat. Ajup el cap quan explica el conflicte i considera que “em vaig equivocar pel moment social en què vivim, però no hi havia cap mena de malícia. No era res ofensiu, ni comercialització”. El que més greu li sap, però, és que “una causa tan noble (com el feminisme) sigui representada així”.